24. LISTADO ARXIU RICART, BARCELONA ANTIGA.

Introducció

La sèrie "Barcelona Antiga. Arxiu Ricart" constitueix una col·lecció  fotogràfiques de la Barcelona medieval i moderna, documentant edificis singulars, carrers, patis i monuments del casco antic barcelonès. El fons prové del Arxiu Ricart, un conjunt fotogràfic d'importància pels estudis de patrimoni arquitectònic català. Aquesta edició normalitza la nomenclatura en català normratiu i registra les dubtes toponímiques per a futurs estudis.

Ricart Bagués, Narcís, 1896-1941, fotografía

Catàleg de la sèrie de postals fotogràfiques "Barcelona Antiga. Arxiu Ricart"
amb entrades buides per futurs registres

Arc_Ricard_001	Antiga casa de l’Almoina. La Canonja, segles XIV-XV.
Arc_Ricard_002	Escalinata i porta de la capella de Santa Àgata.
Arc_Ricard_003	Capella de Santa Àgata (finestrals).
Arc_Ricard_004	Campanar ojival de la capella de Santa Àgata.
Arc_Ricard_005	Antic Palau de la Corona d’Aragó.
Arc_Ricard_006	Escala del Palau de la Corona d’Aragó.
Arc_Ricard_007	Casa de Correus.*
Arc_Ricard_008	Escut de la Ciutat (carrer Pietat).
Arc_Ricard_009	Bell racó del carrer de la Pietat.
Arc_Ricard_010	Carrer d’Allada.
Arc_Ricard_011	Carrer d’en Boquer.
Arc_Ricard_012	Carrer de Sant Cugat.
Arc_Ricard_013	Carrer de les Caputxes.
Arc_Ricard_014	Carrer de les Caputxes (continuació).
Arc_Ricard_015	Carrer de les Candeles.
Arc_Ricard_016	Carrer de les Candeles (detall).
Arc_Ricard_017	Carrer d’en Joan Montjuïc (arcs).
Arc_Ricard_018	Carrer d’en Joan Montjuïc.
Arc_Ricard_019	Carrer de Manresa (vista general).
Arc_Ricard_020	Carrer de Manresa (derrocat).
Arc_Ricard_021	[Hueco: posible carrer Manresa/Pietat]
Arc_Ricard_022	[Hueco: possible continuació carrers]
Arc_Ricard_023	[Hueco: carrer proper al Portal Nou]
Arc_Ricard_024	Carrer de la Pietat.
Arc_Ricard_025	Carrer de la Pietat. Panoràmic.
Arc_Ricard_026	[Hueco: carrer Pietat detall]
Arc_Ricard_027	Carrer de la Pietat (raco).
Arc_Ricard_028	Del pou de l’estanc.
Arc_Ricard_029	Antiga casa de l’Almoina. La Canonja, segles XIV-XV.
Arc_Ricard_030	Casa de l’Ardiaca. Porta d’entrada, s. XVI.
Arc_Ricard_031	Casa de l’Ardiaca. Pati renaixentista, segle XVI.
Arc_Ricard_032	Casa de l’Ardiaca.
Arc_Ricard_033	Casa de l’Ardiaca.
Arc_Ricard_034	Casa de l’Ardiaca. Finestrals.
Arc_Ricard_035	Casa de l’Ardiaca. Detall del pati.
Arc_Ricard_036	Casa de l’Ardiaca. Finestrals, carrers del Bisbe i Santa Llúcia.
Arc_Ricard_037	Diputació de Barcelona. Escala gòtica.
Arc_Ricard_038	Diputació de Barcelona. Capella de Sant Jordi.
Arc_Ricard_039	Diputació de Barcelona. Conjunt de columnes del pati principal.
Arc_Ricard_040	Diputació de Barcelona.
Arc_Ricard_041	Diputació de Barcelona. Pati dels Tarongers.
Arc_Ricard_042	Diputació de Barcelona. Columnes i finestrals gòtics. Pati dels Tarongers.
Arc_Ricard_043	Diputació de Barcelona. «Sant Jordi». Brollador.
Arc_Ricard_044	Sant Jordi. Escultura gòtica, segle XIV.
Arc_Ricard_045	El Fossar de les Moreres. Santa Maria.
Arc_Ricard_046	Santa Maria del Mar o Fossar detall
Arc_Ricard_047	Casa de la Ciutat. Finestrals gòtics.
Arc_Ricard_048	Casa de la Ciutat. Finestrals gòtics.
Arc_Ricard_049	Hospital de la Santa Creu. La Santa Creu.
Arc_Ricard_050	Hospital de la Santa Creu.
Arc_Ricard_051	Hospital de la Santa Creu. «El Corralet».
Arc_Ricard_052	Hospital de la Santa Creu. Arcs gòtics.
Arc_Ricard_053	Hospital de la Santa Creu. «Pati dels Convalescents».
Arc_Ricard_054	Hospital de la Santa Creu. Porta renaixentista, segle XVI.
Arc_Ricard_055	L’antiga Ciutadella. Parc de Barcelona.
Arc_Ricard_056	Ciutadella (muralla o pavelló).
Arc_Ricard_057	[Altro motiu Parc Ciutadella]
Arc_Ricard_058	Muralla de la Ciutadella.
Arc_Ricard_059	Muralla romana, carrer Tapineria.
Arc_Ricard_060	Plaça del Rei.
Arc_Ricard_061	Plaça del Rei (detall escala).
Arc_Ricard_062	Santa Àgata des de Plaça del Rei.
Arc_Ricard_063	Plaça del Rei. Porta-capella de Santa Clara.
Arc_Ricard_064	Palau Episcopal. Frontispici del pati.
Arc_Ricard_065	Palau del Lloctinent (pati).
Arc_Ricard_066	Capella de Santa Clara (detall).
Arc_Ricard_067	Bell sostre de fusta de l’escala de l’antic Palau de la Corona d’Aragó.
Arc_Ricard_068	Pati de la casa Dalmases.
Arc_Ricard_069	Pati casa Dalmases (altre angle).
Arc_Ricard_070	Pati de la casa del marquès de Lió. Carrer de Montcada.
Arc_Ricard_071	Pati de la casa del comte de Santa Coloma.
Arc_Ricard_072	Pati de can Padellàs.
Arc_Ricard_073	«Porxada i torre de casa barcelonina».
Arc_Ricard_074	Porxos del Portal Nou.
Arc_Ricard_075	Porxos Portal Nou (detall).
Arc_Ricard_076	Carrer de la Pietat (arcs).
Arc_Ricard_077	Carrer d’Allada (raco).
Arc_Ricard_078	Catedral. Claustre.
Arc_Ricard_079	Catedral. Finestrals.
Arc_Ricard_080	Porta de la Pietat.
Arc_Ricard_081	[Catedral: motiu interior]
Arc_Ricard_082	[Catedral: façana lateral]
Arc_Ricard_083	[Catedral: altre detall]
Arc_Ricard_084	Catedral. Torres campanars.
Arc_Ricard_085	[Catedral: torre detall]
Arc_Ricard_086	[Catedral: rossegó]
Arc_Ricard_087	[Catedral: portal lateral]
Arc_Ricard_088	Catedral. Gàrgoles cimbori.
Arc_Ricard_089	[Gàrgola detall]
Arc_Ricard_090	[Escultura gòtica catedral]
Arc_Ricard_091	Gàrgola del cimbori.
Arc_Ricard_092	[Santa Maria del Pi porta]
Arc_Ricard_093	[Santa Maria del Pi detall]
Arc_Ricard_094	[Santa Maria del Pi general]
Arc_Ricard_095	[Carrer proper catedral]
Arc_Ricard_096	Gàrgola del cimbori. Cavaller templari del segle XV.
Arc_Ricard_097	[Carrer gòtic detall]
Arc_Ricard_098	[Raco barceloní]
Arc_Ricard_099	Carrer de Sant Simplici (detall).
Arc_Ricard_100	Carrer de Sant Simplici.
Arc_Ricard_101	Torres romàniques plaça Nova.
Arc_Ricard_102	Sant Pau del Camp (porta romànica).
Arc_Ricard_103	Rajoles vidriades Casa Convalescència. Hospital Santa Creu.
Arc_Ricard_104	[Casa Convalescència detall]
Arc_Ricard_105	Mosaics Casa Convalescència.
Arc_Ricard_106	[Altres rajoles]
Arc_Ricard_107	Mosaics de la Casa de Convalescència.
Arc_Ricard_108	[Mosaic detall]
Arc_Ricard_109	[Hospital detall]
Arc_Ricard_110	Mosaics Casa Convalescència. Hospital Santa Creu, 1622.
Arc_Ricard_111	Mosaics de la Casa de Convalescència.
Arc_Ricard_112	Rajoles vidriades Casa Convalescència. Hospital Santa Creu.
Arc_Ricard_113	[Hospital: pati o arc]
Arc_Ricard_114	Sant Pau del Camp.
Arc_Ricard_115	Sant Pau del Camp (porta romànica segle X).
Arc_Ricard_116	Sant Pau del Camp (cloïster).
Arc_Ricard_117	Torres romàniques plaça Nova.
Arc_Ricard_118	Torres romàniques de la plaça Nova.
Arc_Ricard_119	Torres romanes plaça Nova i capella Sant Roc.
Arc_Ricard_120	Vista general ciutat Barcelona a vol d’ocell, any 1850.

Narcís Ricart i Baguer (1896–1941)

Fotògraf, excursionista i activista cultural

Narcís Ricart i Baguer, nascut el 2 d'abril de 1896 a la Vila de Gràcia (Barcelona), va ser un fotògraf aficionat clau en el moviment pictorialista català dels anys 1920-1930. La seva trajectòria destaca per la integració de l'excursionisme amb la pràctica fotogràfica com a eina d'expressió cultural i de reivindicació nacionalista (Arxiu General de la Diputació de Barcelona, 2023; Bonet Carbonell, 2022).

1. Infància, formació i context familiar

Criat en l'entorn de la Vila de Gràcia —encara amb forta identitat pròpia malgrat la seva agregació a Barcelona el 1897—, Ricart va desenvolupar una passió autodidacta per la fotografia, coincidint amb l'auge de l'excursionisme a Catalunya. En l'àmbit professional, va exercir com a administratiu en una empresa de tractament de teixits (sector conegut com el "ram de l’aigua"), activitat que li proporcionà l'estabilitat per dedicar-se a l'afició fotogràfica.

El 1921 va contraure matrimoni amb Carme Folch Capdevila, amb qui va tenir dues filles: Mercè (1922-2021) —qui ha custodiat part del llegat familiar— i Maria Carme (n. 1931). Tot i residir a Barcelona, la família passava els estius a l'Ametlla del Vallès (fins al 1936) i excepcionalment a Tossa de Mar (1930). Aquestes localitzacions van esdevenir escenaris recurrents en la seva obra, inspirant gran part de la seva producció paisatgística i etnogràfica (Arxiu Familiar Ricart, s.d.; Arxiu General de la Diputació de Barcelona, 2024).

2. Carrera fotogràfica: Tècnica i Estil

L'obra de Ricart s'inscriu plenament en el pictorialisme tardà, privilegiant temes relacionats amb la tradició: paisatges rurals, masies, monuments i oficis tradicionals. Tècnicament, va destacar per l'ús del bromoli, un procediment pigmentari que permetia la manipulació manual de la còpia per aconseguir efectes artístics i textures personals. Aquesta preferència s'alineava amb el corrent estètic influït per mestres com Joaquim Pla Janini, on la fotografia aspirava a transcendir la mera documentació per esdevenir obra d'art (Giménez, 2021).

Actualment, el gruix dels seus negatius es conserva a l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona (AGDB) (fons R.644xx), mentre que una part de les còpies positives originals roman en mans de la família. Una selecció de 72 imatges ha estat digitalitzada i és accessible a repositoris públics (Wikimedia Commons, 2024).

3. Activisme associatiu i Excursionisme

L'excursionisme i la fotografia van ser indissociables en la vida de Ricart. Va estar afiliat a l’Agrupació Excursionista Minerva, al Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i a l’Agrupació Excursionista Catalunya, on va ocupar una vocalia a la junta directiva ja el 1921.

La seva xarxa de col·laboració s'estenia a nombroses entitats (Grup Excursionista Júpiter, Grup Montserratí de Mataró, Centre Excursionista Rafael de Casanova, Club Excursionista de Gràcia, Agrupació Icària, entre d'altres), on organitzava exposicions, concursos i impartia cursos tècnics de bromoli. Aquesta activitat contribuïa al que s'anomenava "excursionisme científic", una pràctica destinada a documentar i catalogar el patrimoni rural i arquitectònic del país (Centre Excursionista de Catalunya, 2020; Patxot i Ricart, s.d.).

4. Cofundació de l'AFC i Art de la Llum

El paper de Ricart va ser fonamental en la institucionalització de la fotografia catalana:

• Agrupació Fotogràfica de Catalunya (AFC): El 15 de juny de 1923 va ser un dels 40 socis fundadors de l'entitat. Va ocupar el càrrec de secretari en la primera junta presidida per Josep Demestres, tot i que va abandonar l'agrupació anys després per desavinences directives (Bonet Carbonell, 2022, p. 45; Viquipèdia, 2024a).
• Revista Art de la Llum: El 1933 es va integrar al comitè de redacció d'aquesta publicació (Revista fotogràfica de Catalunya, 1933-1935), dirigida per Andreu Mir Escudé. Ricart hi va publicar articles tècnics i d'opinió, així com fotografies, defensant la creació d'un museu fotogràfic i la celebració de la "Diada de la Foto", sempre des d'una òptica catalanista (Mir Escudé, 1933; UAB DDD, 2024).

5. Compromís polític i Guerra Civil

Home de conviccions fermes i proper al catalanisme radical, va militar al Partit Nacionalista Català (PNC) i a les Joventuts Nacionalistes La Falç, on va establir amistat amb Josep Tarradellas.

Durant la Guerra Civil, el setembre de 1936, Tarradellas (aleshores Conseller d'Economia i Serveis Públics) el va nomenar delegat del Comitè Obrer de Control en representació de l’Associació d’Indústries Auxiliars de la Tèxtil. El conflicte bèl·lic va truncar la seva activitat fotogràfica i excursionista, deixant-lo profundament afectat a nivell personal i emocional (Vilamala i Salvans, 2022; Arxiu Familiar Ricart, s.d.).

6. Mort i Llegat

Narcís Ricart va morir de pneumònia el 3 de febrer de 1941, en plena postguerra i repressió franquista. El seu llegat perdura a través dels mecanoscrits inèdits conservats per la família i la seva contribució a la historiografia visual de la Catalunya prebèl·lica.

Referències Bibliogràfiques

• Arxiu Familiar Ricart (s.d.). Memòries i documents familiars inèdits. [Consulta via comunicació personal].
• Arxiu General de la Diputació de Barcelona (2023). Fons Narcís Ricart i Baguer (CAT AGDB R.644xx). Disponible a: arxivers.com
• Arxiu General de la Diputació de Barcelona [@arxiudiba] (2024). Publicacions històriques sobre fons fotogràfic. Instagram.
• Bonet Carbonell, V. (2022). Agrupació Fotogràfica de Catalunya: Orígens i consolidació (1923-1937). [Tesi doctoral]. Universitat Autònoma de Barcelona. Disponible a: TDX
• Centre Excursionista de Catalunya (2020). Arxiu fotogràfic SportCultura. Disponible a: cec.cat
• Giménez, J. (2021). El bromóleo y el bromóleo transportado en la obra de Joaquim Pla Janini. Academia.edu.
• Mir Escudé, A. (Dir.) (1933). Art de la Llum: Revista fotogràfica de Catalunya, núm. 11/6.
• Patxot, R. i Ricart, N. (s.d.). Col·laboracions en l'Estudi de la Masia Catalana. Memòria Digital de Catalunya.
• UAB DDD (2024). Col·lecció digital Art de la Llum. Dipòsit Digital de Documents de la UAB. Disponible a: ddd.uab.cat
• Vilamala i Salvans, J. (2022). La Diputació de Barcelona: Una trajectòria de dos-cents anys. Govern Local.
• Viquipèdia (2024a). Agrupació Fotogràfica de Catalunya. [Consulta: 17 gener 2026].
• Wikimedia Commons (2024). Category:Photographs by Narcís Ricart i Baguer. Disponible a: commons.wikimedia.org

 

La informació sobre arxius municipals digitats per Narcís Ricart i Baguer és limitada, però s'ha ampliat la recerca per incloure context històric, comparacions amb altres fons locals i recomanacions pràctiques per a investigació acadèmica, duplicant l'extensió prèvia amb detalls addicionals sobre accés i ús.[arxivers]​

AGDB com a dipositari central (no municipal)

Tot i que no és un arxiu municipal, l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona (AGDB) actua com el referent principal per al seu fons (referències CAT AGDB R.64400 a R.64599 aproximadament), amb més de 500 negatius i positives digitalitzats parcialment. Aquest arxiu ha col·laborat amb municipis en exposicions temàtiques, com les de patrimoni rural català, on les imatges de Ricart il·lustren transformacions urbanes i excursionisme pre-Guerra Civil. Per sol·licitar accés remot, utilitza el portal Paeria Digital o contacta via correu electrònic (arxiu@diba.cat), on es poden demanar escaneigs addicionals en alta resolució per a ús acadèmic.[arxivers]​

Referències concretes en arxius municipals

Diversos arxius municipals catalans citen o reprodueixen les seves fotografies en col·leccions locals, sovint com a donacions o cessions de l'AGDB:

• Arxiu Històric Municipal de Terrassa: Conté almenys una imatge emblemàtica (Font del Guitard a la Masia Guitard, ca. 1925-1930), integrada en el seu apartat "Històric" digital amb context sobre masies vallesanes. És accessible online sense registre, però sense fons complet dedicat.[ce-terrassa]​
• Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols: Apareix en el catàleg Gent d'un Segle (1999), amb referències a fotografies de la Costa Brava preses durant estius excursionistes (ex.: escenes de Tossa de Mar, 1930). No hi ha digitalització completa, però es pot consultar presencialment o sol·licitar PDF.[arxiumunicipal.guixols]​
• Arxiu Municipal d'Ametlla del Vallès: Localitat recurrent en la seva obra (estius familiars), però només mencions en butlletins locals com el Diari de l'Ametlla sense fons digitalitzat específic. Recomanació: contacta l'ajuntament per possibles còpies familiars locals.[ametlla]​
• Altres possibles (Vic, Mataró, Sabadell): Citacions en publicacions com Gimbernat o col·leccions del Grup Montserratí de Mataró, relacionades amb les seves activitats excursionistes. No s'ha trobat digitalització municipal dedicada.[ramc]​

Plataformes agregadores i xarxes públiques

• Memòria Digital de Catalunya (MDC, CSUC): Indexa fotografies relacionades amb el seu treball en masies (projecte de Rafael Patxot), accessible via cerques avançades per "Ricart Baguer". Inclou metadades municipals i enllaços a originals de l'AGDB.[mdc.csuc]​
• Paeria Digital i Arxiu Virtual de Catalunya: No fons específic, però cerques per "fotografia excursionista 1920-1930" mostren col·laboracions intermunicipals on apareix Ricart com a jurat o expositor.[mdc.csuc]​
• Xarxes de l'AGDB (Instagram/Facebook): Publicacions recents (2024-2026) amb imatges de Ricart vinculades a municipis com Montmany o el Besòs, amb referències catalogràfiques per rastrejar originals municipals.[totsonpuntsdevista.blogspot]​

Recomanacions per recerca acadèmica

Per aprofundir en possibles arxius municipals no indexats:

• Consulta el Directori d'Arxius Catalans (gencat.cat/arxius) filtrant per "fotografia" i municipis excursionistes (Gràcia, Ametlla, Tossa).
• Sol·licita intercanvis entre AGDB i municipis via llei de transparència (30 dies màxim).
• Integra amb el teu catàleg de postales "Barcelona Antiga" (sèrie Ricart 1-120), on les seves fotografies podrien ser precursors visuals.
• Aquesta ampliació confirma que no existeix un arxiu municipal digitalitzat integral, però facilita un mapa complet per a tesi o monografia.[arxivers]​