La sèrie "Barcelona Antiga. Arxiu Ricart" constitueix una col·lecció fotogràfiques de la Barcelona medieval i moderna, documentant edificis singulars, carrers, patis i monuments del casco antic barcelonès. El fons prové del Arxiu Ricart, un conjunt fotogràfic d'importància pels estudis de patrimoni arquitectònic català. Aquesta edició normalitza la nomenclatura en català normratiu i registra les dubtes toponímiques per a futurs estudis. Ricart Bagués, Narcís, 1896-1941
Catàleg de la sèrie de postals fotogràfiques "Barcelona Antiga. Arxiu Ricart"
Un archivo para una Barcelona que desapareció
La serie «Barcelona Antigua. Archivo Ricart» reúne unas 120 postales fotográficas que retratan la Barcelona medieval y moderna justo antes de su transformación radical en el siglo XX (Arxiu General de la Diputació de Barcelona, 2023). Estas imágenes se centran en edificios singulares, calles estrechas, patios interiores y rincones del casco antiguo que, en muchos casos, fueron modificados o literalmente arrasados por las grandes reformas urbanísticas y por los efectos de la Guerra Civil (Arxiu General de la Diputació de Barcelona, 2023; Cócola Gant, 2011; ElNacional.cat, 2019). El conjunto procede del llamado Archivo Ricart, un fondo fotográfico de primera importancia para entender cómo era el patrimonio arquitectónico de la ciudad antes de las grandes operaciones de «modernización» del centro histórico (Arxiu General de la Diputació de Barcelona, 2023; Wikimedia Commons, 2024).
Esta edición del catálogo normaliza los nombres de calles, edificios y plazas en catalán normativo, a la vez que marca entre corchetes los casos dudosos, de modo que las hipótesis toponímicas quedan claramente identificadas para futuros estudios (Arxiu Familiar Ricart, s. f.; Arxiu General de la Diputació de Barcelona, 2023). El resultado es una herramienta de trabajo abierta que combina la descripción cuidadosa de cada postal con una actitud crítica ante la identificación de los lugares, consciente de que el archivo seguirá creciendo e interpretándose con nuevas miradas (Arxiu General de la Diputació de Barcelona, 2023).
Para comprender el sentido profundo de estas imágenes hay que situarlas en el contexto de una ciudad que estaba cambiando a gran velocidad (Cócola Gant, 2011). La apertura de la Via Laietana, entre 1908 y 1913, supuso la demolición de más de 2.000 edificios y la desaparición de unas 80 calles, expulsando a aproximadamente 10.000 vecinos del entorno de la catedral hacia barrios periféricos (Cócola Gant, 2011; ElNacional.cat, 2019). Calles como la Riera de Sant Joan, el carrer de l’Infern o el de Sant Crist desaparecieron del mapa y solo podemos reconstruirlas hoy a través de planos, fotografías y testimonios de época (ElNacional.cat, 2019). Ante esta destrucción anunciada, el Ayuntamiento promovió concursos de fotografía y dibujo para documentar el barrio antes de los derribos, generando un enorme corpus de imágenes que hoy es clave para la historia urbana de Barcelona (ElNacional.cat, 2019; Cócola Gant, 2011).
A esa primera oleada de transformaciones se sumaron más tarde los bombardeos de 1938, que dañaron edificios en las plazas Nova y Sant Felip Neri y en varias calles adyacentes, así como la posterior apertura de la avenida de la Catedral, que aprovechó los solares vacíos y prolongó los derribos hasta finales de los años cincuenta (Plaça Nova — Associació de Festes, 2020; Cócola Gant, 2011). La propia Associació de Festes de la Plaça Nova ha hablado de «el barri perdut» para referirse a ese conjunto de calles, casas y patios desaparecidos cuya memoria depende hoy de los archivos fotográficos (Plaça Nova — Associació de Festes, 2020). En este escenario, las postales de «Barcelona Antigua» ya no pueden verse solo como recuerdos turísticos: son documentos visuales de primer orden que fijan la memoria de una ciudad que literalmente dejó de existir tal como aparece en las imágenes (Arxiu General de la Diputació de Barcelona, 2023; ElNacional.cat, 2019).
Narcís Ricart: excursionista, fotógrafo y activista
Detrás de este archivo está Narcís Ricart i Baguer, nacido en la Vila de Gràcia el 2 de abril de 1896, en un momento en que el antiguo municipio mantenía todavía una fuerte identidad propia pese a su agregación a Barcelona (Arxiu Familiar Ricart, s. f.; Wikimedia Commons, 2024). Ricart fue un fotógrafo aficionado, pero con un nivel técnico y una ambición estética que lo convierten en figura clave del pictorialismo catalán de las décadas de 1920 y 1930, corriente que defendía la capacidad artística de la fotografía y prolongó su influencia en Cataluña más que en otros países europeos (Giménez, 2021; Història de la fotografia a Catalunya, s. f.).
Su vida profesional transcurrió como administrativo en una empresa del «ram de l’aigua», el sector del tratamiento de tejidos, lo que le proporcionó un salario estable y le permitió invertir tiempo y recursos en la fotografía y el excursionismo (Arxiu Familiar Ricart, s. f.). En 1921 se casó con Carme Folch Capdevila y tuvieron dos hijas, Mercè y Maria Carme, que más tarde jugarían un papel decisivo en la conservación de mecanoscritos e imágenes, asegurando la transmisión del fondo familiar (Arxiu Familiar Ricart, s. f.). Los veranos en l’Ametlla del Vallès y en Tossa de Mar, hasta 1936, se convirtieron en escenarios habituales de sus fotografías de paisaje rural y marino, en sintonía con la sensibilidad excursionista de la época (Arxiu Familiar Ricart, s. f.; Patxot & Ricart, s. f.).
Desde el punto de vista estético, Ricart se sitúa en el pictorialismo tardío, una corriente que pretende «humanizar» la fotografía mediante la intervención manual en el proceso de copia y la búsqueda de imágenes más próximas al grabado o a la pintura que al documento puramente técnico (Giménez, 2021; Història de la fotografia a Catalunya, s. f.). Prefiere temas asociados a la tradición —masías, paisajes rurales, monumentos antiguos, oficios— y una atmósfera de calma que contrasta con la modernización acelerada de la ciudad y la industria (Patxot & Ricart, s. f.; Museu Marítim de Barcelona, 2023). Técnicamente, domina el bromóleo, un procedimiento pigmentario que permite trabajar la copia como si fuera una estampa, añadiendo textura y controlando el dibujo con pinceles y tintas, técnica cultivada también por autores como Joaquim Pla Janini, Claudi Carbonell o Antoni Campañà (Giménez, 2021; Museu Marítim de Barcelona, 2023).
Pero Ricart no fue solo un fotógrafo solitario, sino un verdadero activista de la cultura visual catalana (Bonet Carbonell, 2022). Participó en entidades excursionistas como la Agrupació Excursionista Minerva, el Centre Excursionista de Catalunya y la Agrupació Excursionista Catalunya, donde ya en 1921 formaba parte de la junta directiva, impartiendo cursos y organizando concursos fotográficos (Centre Excursionista de Catalunya, 2020; Bonet Carbonell, 2022). Su compromiso culminó con la cofundación, el 15 de junio de 1923, de la Agrupació Fotogràfica de Catalunya (AFC), considerada la primera gran institución catalana dedicada en exclusiva a la fotografía, en la que ejerció como primer secretario (Bonet Carbonell, 2022; Viquipèdia, 2024). En los años treinta formó parte del comité de redacción de la revista Art de la Llum, escrita íntegramente en catalán, desde la que defendió la creación de un museo fotográfico y de una «Diada de la Foto», anticipando debates que siguen vigentes hoy (Mir Escudé, 1933–1935; Bonet Carbonell, 2022).
Su compromiso político se vinculó al catalanismo radical: militó en el Partit Nacionalista Català y en las Joventuts Nacionalistes La Falç, donde estableció relación con Josep Tarradellas (Arxiu Familiar Ricart, s. f.). Durante la Guerra Civil, en septiembre de 1936, Tarradellas lo nombró delegado del Comité Obrero de Control para el sector de las industrias auxiliares del textil, situándolo en una posición de responsabilidad en plena economía de guerra (Arxiu Familiar Ricart, s. f.; Vilamala i Salvans, 2022). El conflicto interrumpió su actividad fotográfica y excursionista, y la posguerra franquista, marcada por la represión del catalanismo, no le dio tiempo a reanudarla: Ricart murió de neumonía el 3 de febrero de 1941, con solo 44 años (Arxiu Familiar Ricart, s. f.; Wikimedia Commons, 2024).
Hoy, la mayor parte de sus negativos se conserva en el Archivo General de la Diputación de Barcelona, bajo la signatura R.644xx, mientras que una parte de las copias originales sigue en manos de la familia, y una selección de 72 imágenes está disponible en Wikimedia Commons (Arxiu General de la Diputació de Barcelona, 2023; Wikimedia Commons, 2024). Este triple anclaje —archivo institucional, memoria familiar y difusión digital— explica por qué el fondo Ricart se ha convertido en una referencia para los estudios sobre patrimonio y cultura visual en Cataluña (Arxiu General de la Diputació de Barcelona, 2023; Bonet Carbonell, 2022).
Un mapa visual del patrimonio de Barcelona
El catálogo «Barcelona Antigua» recorre algunos de los espacios más emblemáticos del casco histórico de Barcelona y los documenta en un momento crucial, entre la destrucción anunciada y la restauración monumentalista posterior (Arxiu General de la Diputació de Barcelona, 2023). Aparecen patios, claustros, portales, gárgolas y torres en un estado intermedio: ni totalmente «medievalizados» por las restauraciones del franquismo, ni todavía borrados por las grandes operaciones urbanas del primer tercio del siglo XX (Cócola Gant, 2011; Plaça Nova — Associació de Festes, 2020).
La Casa de la Ardiaca, por ejemplo, se muestra como un palacio gótico‑renacentista construido sobre la muralla romana, con su famoso patio y su portada «a la romana», uno de los primeros ejemplos de arquitectura clasicista en Cataluña, y con el buzón modernista diseñado por Domènech i Montaner que, con sus golondrinas y su tortuga, ha pasado a formar parte del imaginario popular de la ciudad (Turisme de Catalunya, s. f.; La Razón, 2025; Casa Ardiaca Barcelona, 2024). El antiguo Hospital de la Santa Creu aparece con sus grandes salas góticas, el claustro y la Casa de Convalescència, con paneles de azulejos del siglo XVII, en el momento en que deja de ser hospital y comienza su transformación en sede de la Biblioteca de Catalunya y del Institut d’Estudis Catalans (Somos Entrespacios, 2024; Hospital de la Santa Cruz y San Pablo, 2003; Patrimoni.gencat, s. f.).
En la plaza del Rey y su entorno, Ricart fotografía el Palacio Real Mayor, la capilla de Santa Ágata, el Palacio del Lugarteniente y la Casa Padellàs trasladada, captando un paisaje urbano en construcción donde conviven restos auténticos y añadidos neo‑medievales (Cócola Gant, 2011; Plaça Nova — Associació de Festes, 2020). En el carrer de Montcada, sus imágenes de los patios del Palau Dalmases, de la casa del marqués de Lió y del conde de Santa Coloma documentan uno de los pocos ejemplos de barroco civil catalán, antes de su plena musealización (Cócola Gant, 2011; Museu Marítim de Barcelona, 2023).
También tienen un peso especial las imágenes de Sant Pau del Camp, un monasterio de origen prerrománico con portal y claustro románicos, que nos remiten a la Barcelona anterior incluso a la gran expansión medieval, cuando la ciudad era un núcleo relativamente pequeño rodeado de campos y pequeños cenobios (Patrimoni.gencat, s. f.; Hospital de la Santa Cruz y San Pablo, 2003). Y la serie de las torres romanas de la plaza Nova, que Ricart captura antes de que se liberen por completo de las construcciones adosadas, permite comparar el estado previo con la imagen monumentalizada actual, donde el pasado romano se presenta de forma mucho más escenográfica (Turisme de Catalunya, s. f.; Cócola Gant, 2011).
El fondo se completa con vistas de calles hoy desaparecidas, detalles de gárgolas y esculturas góticas, mosaicos de la Casa de Convalescència y una vista general de Barcelona a vista de pájaro fechada hacia 1850, que pone en perspectiva la densificación y expansión de la ciudad moderna (Arxiu General de la Diputació de Barcelona, 2023). En conjunto, el catálogo funciona como un mapa visual del patrimonio de Barcelona, pero también como una reflexión silenciosa sobre la fragilidad de la ciudad histórica y sobre el papel de la fotografía en la construcción y la preservación de la memoria urbana (Bonet Carbonell, 2022; Cócola Gant, 2011; Plaça Nova — Associació de Festes, 2020).
Catálogo de la serie «Barcelona Antigua. Archivo Ricart»
Se presenta a continuación el catálogo completo de las 120 postales de la serie «Barcelona Antiga. Arxiu Ricart», manteniendo los títulos normalizados en catalán normativo tal como se establecen en la fuente original. Las entradas marcadas entre corchetes [Buit: …] corresponden a registros pendientes de identificación, reservados para futuras investigaciones y para la incorporación de nuevas propuestas toponímicas o descriptivas. El catálogo combina vistas de edificios singulares, calles del casco antiguo, patios interiores, detalles escultóricos, elementos de cerámica y panorámicas generales, configurando un recorrido visual de gran riqueza por la Barcelona histórica.
Edificis singulars i carrers del casc antic
Arc_Ricart_001 Antiga casa de l'Almoina. La Canonja, segles XIV-XV.
Arc_Ricart_002 Escalinata i porta de la capella de Santa Àgata.
Arc_Ricart_003 Capella de Santa Àgata (finestrals).
Arc_Ricart_004 Campanar ojival de la capella de Santa Àgata.
Arc_Ricart_005 Antic Palau de la Corona d'Aragó.
Arc_Ricart_006 Escala del Palau de la Corona d'Aragó.
Arc_Ricart_007 Arc del Joeus. Portal Nou
Arc_Ricart_008 Escut de la Ciutat (carrer Pietat).
Arc_Ricart_009 Bell racó del carrer de la Pietat.
Arc_Ricart_010 Carrer d'Allada.
Arc_Ricart_011 Carrer d'en Boquer.
Arc_Ricart_012 Carrer de Sant Cugat.
Arc_Ricart_013 Carrer de les Caputxes.
Arc_Ricart_014 Carrer de les Caputxes (continuació).
Arc_Ricart_015 Carrer de les Candeles.
Arc_Ricart_016 Carrer de les Candeles (detall).
Arc_Ricart_017 Carrer d'en Joan Montjuïc (arcs).
Arc_Ricart_018 Carrer d'en Joan Montjuïc.
Arc_Ricart_019 Carrer de Manresa (vista general).
Arc_Ricart_020 Carrer de Manresa (derrocat).
Arc_Ricart_021 [Buit: possible carrer Manresa/Pietat].
Arc_Ricart_022 [Buit: possible continuació carrers].
Arc_Ricart_023 Carrer de la Pietat
Arc_Ricart_024 Hospital de la Sta. Creu
Arc_Ricart_025 Carrer de la Pietat. Panoràmic.
Arc_Ricart_026 Carrer de les Panses
Arc_Ricart_027 Carrer del Rec – Rue de Ruisseau
Arc_Ricart_028 Del pou de l'estanc.
Casa de l'Ardiaca i entorn
Arc_Ricart_029 Antiga casa de l'Almoina. La Canonja, segles XIV-XV.
Arc_Ricart_030 Casa de l'Ardiaca. Porta d'entrada, s. XVI.
Arc_Ricart_031 Casa de l'Ardiaca. Pati renaixentista, segle XVI.
Arc_Ricart_032 Casa de l'Ardiaca.
Arc_Ricart_033 Casa de l'Ardiaca.
Arc_Ricart_034 Casa de l'Ardiaca. Finestrals.
Arc_Ricart_035 Casa de l'Ardiaca. Detall del pati.
Arc_Ricart_036 Casa de l'Ardiaca. Finestrals, carrers del Bisbe i Santa Llúcia.
Diputació de Barcelona i Casa de la Ciutat
Arc_Ricart_037 Diputació de Barcelona. Escala gòtica.
Arc_Ricart_038 Diputació de Barcelona. Capella de Sant Jordi.
Arc_Ricart_039 Diputació de Barcelona. Columnes del pati principal.
Arc_Ricart_040 Diputació de Barcelona.
Arc_Ricart_041 Diputació de Barcelona. Pati dels Tarongers.
Arc_Ricart_042 Diputació de Barcelona. Columnes i finestrals gòtics. Pati dels Tarongers.
Arc_Ricart_043 Diputació de Barcelona. «Sant Jordi». Brollador.
Arc_Ricart_044 Sant Jordi. Escultura gòtica, segle XIV.
Arc_Ricart_045 El Fossar de les Moreres. Santa Maria.
Arc_Ricart_046 Santa Maria del Mar o Fossar detall.
Arc_Ricart_047 Casa de la Ciutat. Finestrals gòtics.
Arc_Ricart_048 Casa de la Ciutat. Finestrals gòtics.
Hospital de la Santa Creu i Ciutadella
Arc_Ricart_049 Hospital de la Santa Creu. La Santa Creu.
Arc_Ricart_050 Hospital de la Santa Creu.
Arc_Ricart_051 Hospital de la Santa Creu. «El Corralet».
Arc_Ricart_052 Hospital de la Santa Creu. Arcs gòtics.
Arc_Ricart_053 Hospital de la Santa Creu. «Pati dels Convalescents».
Arc_Ricart_054 Hospital de la Santa Creu. Porta renaixentista, s. XVI.
Arc_Ricart_055 L'antiga Ciutadella. Parc de Barcelona.
Arc_Ricart_056 Ciutadella (muralla o pavelló).
Arc_Ricart_057 [Buit: altre motiu Parc Ciutadella].
Arc_Ricart_058 Muralla de la Ciutadella.
Plaça del Rei, palaus i porxos
Arc_Ricart_059 Muralla romana, carrer Tapineria.
Arc_Ricart_060 Plaça del Rei.
Arc_Ricart_061 Plaça del Rei (detall escala).
Arc_Ricart_062 Santa Àgata des de Plaça del Rei.
Arc_Ricart_063 Plaça del Rei. Porta-capella de Santa Clara.
Arc_Ricart_064 Palau Episcopal. Frontispici del pati.
Arc_Ricart_065 Palau del Lloctinent (pati).
Arc_Ricart_066 Capella de Santa Clara (detall).
Arc_Ricart_067 Bell sostre de fusta de l'escala de l'antic Palau de la Corona d'Aragó.
Arc_Ricart_068 Pati de la casa Dalmases.
Arc_Ricart_069 Pati casa Dalmases (altre angle).
Arc_Ricart_070 Pati de la casa del marquès de Lió. Carrer de Montcada.
Arc_Ricart_071 Pati de la casa del comte de Santa Coloma.
Arc_Ricart_072 Pati de can Padellàs.
Arc_Ricart_073 «Porxada i torre de casa barcelonina».
Arc_Ricart_074 Porxos del Portal Nou.
Arc_Ricart_075 Porxos Portal Nou (detall).
Arc_Ricart_076 Carrer de la Pietat (arcs).
Arc_Ricart_077 Carrer d'Allada (racó).
Catedral de Barcelona
Arc_Ricart_078 Catedral. Claustre.
Arc_Ricart_079 Catedral. Finestrals.
Arc_Ricart_080 Porta de la Pietat.
Arc_Ricart_081 [Buit: Catedral, motiu interior].
Arc_Ricart_082 [Buit: Catedral, façana lateral].
Arc_Ricart_083 [Buit: Catedral, altre detall].
Arc_Ricart_084 Catedral. Torres campanars.
Arc_Ricart_085 [Buit: Catedral, torre detall].
Arc_Ricart_086 [Buit: Catedral, rossetó].
Arc_Ricart_087 [Buit: Catedral, portal lateral].
Arc_Ricart_088 Catedral. Gàrgoles cimbori.
Arc_Ricart_089 [Buit: Gàrgola detall].
Arc_Ricart_090 [Buit: Escultura gòtica catedral].
Arc_Ricart_091 Gàrgola del cimbori.
Arc_Ricart_092 [Buit: Santa Maria del Pi porta].
Arc_Ricart_093 [Buit: Santa Maria del Pi detall].
Arc_Ricart_094 [Buit: Santa Maria del Pi general].
Arc_Ricart_095 [Buit: Carrer proper catedral].
Arc_Ricart_096 Gàrgola del cimbori. Cavaller templari del segle XV.
Arc_Ricart_097 [Buit: Carrer gòtic detall].
Arc_Ricart_098 [Buit: Racó barceloní].
Entorn romànic, rajoles i vistes generals
Arc_Ricart_099 Carrer de Sant Simplici (detall).
Arc_Ricart_100 Carrer de Sant Simplici.
Arc_Ricart_101 Torres romàniques plaça Nova.
Arc_Ricart_102 Sant Pau del Camp (porta romànica).
Arc_Ricart_103 Rajoles vidriades Casa Convalescència. Hospital Santa Creu.
Arc_Ricart_104 [Buit: Casa Convalescència detall].
Arc_Ricart_105 Mosaics Casa Convalescència.
Arc_Ricart_106 [Buit: Altres rajoles].
Arc_Ricart_107 Mosaics de la Casa de Convalescència.
Arc_Ricart_108 Santa Maria del Mar Detall Campanar gòtic segle XIV
Arc_Ricart_109 [Buit: Hospital detall].
Arc_Ricart_110 Mosaics Casa Convalescència. Hospital Santa Creu, 1622.
Arc_Ricart_111 Mosaics de la Casa de Convalescència.
Arc_Ricart_112 Rajoles vidriades Casa Convalescència. Hospital Santa Creu.
Arc_Ricart_113 [Buit: Hospital, pati o arc].
Arc_Ricart_114 Sant Pau del Camp.
Arc_Ricart_115 Sant Pau del Camp (porta romànica segle X).
Arc_Ricart_116 Sant Pau del Camp (cloïster).
Arc_Ricart_117 Torres romàniques plaça Nova.
Arc_Ricart_118 Torres romàniques de la plaça Nova.
Arc_Ricart_119 Torres romanes plaça Nova i capella Sant Roc.
Arc_Ricart_120 Vista general ciutat Barcelona a vol d'ocell, any 1850.
Referencias bibliográficas.
- Arxiu Familiar Ricart. (s. f.). Memòries i documents familiars inèdits [Inédito].
- Arxiu General de la Diputació de Barcelona. (2023). Fons Narcís Ricart i Baguer (CAT AGDB R.644xx). arxivers.com.[incom.uab]
- Bonet Carbonell, V. (2022). Agrupació Fotogràfica de Catalunya: Orígens i consolidació (1923–1937) [Tesis doctoral]. Universitat Autònoma de Barcelona.dialnet.unirioja+1
- Centre Excursionista de Catalunya. (2020). Arxiu fotogràfic SportCultura. cec.cat.
- Cócola Gant, A. (2011). El Barrio Gótico de Barcelona: Planificación del pasado e imagen de marca. agustincocolagant.net.[bellesguardgaudi]
- ElNacional.cat. (2019). Arxiu Fotogràfic ressuscita la Barcelona destruïda el 1908. elnacional.cat.[beteve]
- Giménez, J. (2021). El bromóleo y el bromóleo transportado en la obra de Joaquim Pla Janini. Academia.edu.[ddd.uab]
- Història de la fotografia a Catalunya. (s. f.). Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. ca.wikipedia.org.
- Mir Escudé, A. (Dir.). (1933–1935). Art de la Llum: Revista Fotogràfica de Catalunya. ddd.uab.cat.[ddd.uab]
- Museu Marítim de Barcelona. (2023). Joaquim Pla Janini. mmb.cat.
- Patxot, R., & Ricart, N. (s. f.). Col·laboracions en l’Estudi de la Masia Catalana. Memòria Digital de Catalunya.[patrimoni.gencat]
- Plaça Nova — Associació de Festes. (2020). El Barri Perdut. plnova.cat.[bellesguardgaudi]
- Turisme de Catalunya. (s. f.). Casa de l’Ardiaca. patrimoni.gencat.cat.catalunya+1
- Vilamala i Salvans, J. (2022). La Diputació de Barcelona: Una trajectòria de dos-cents anys. Govern Local.
- Viquipèdia. (2024). Agrupació Fotogràfica de Catalunya. ca.wikipedia.org.[es.wikipedia]
- Wikimedia Commons. (2024). Category: Photographs by Narcís Ricart i Baguer. commons.wikimedia.org.wikipedia+1
|
|






No hay comentarios:
Publicar un comentario